Millor seria guardar l'hivern en una caixa que no pogués sortir mai més del meu cap, guardar l'hivern en una caixa i tancar-la bé; però del meu cap sempre surt aquell record que mai no vol quedar-se allí, aquell mal record. Aquell record que va fer un forat en la meva ànima.
El record del meu hivern va crear un sentiment ple de nostàlgia, un sentiment que anava ferint el meu cor de mica en mica i del qual anava sortint aquella sang tan calenta que provocava ràbia i dolor. Va ser el sentiment que em va fer perdre el sentit de la meva vida; el sentiment que omplia de llàgrimes el meu rostre; el sentiment que es tancava en mi i no podia sortir i no es podia oblidar, el sentiment que va crear un desengany en la meva vida, i és que en el seu cor no només hi havia un espai per a mi...però era tan bonic estimar.
dilluns, 22 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)