Estimat Ícar...(3a part)

...
Ícar, Ícar, fill meu...Els desitjos són possibles, però cal ser molt pacient, i també disciplinat. No podem esperar que totes les coses es resolguin de sobte i sense haver-hi posat el màxim de nosaltres per solucionar-les. I si no tenen solució, no val la pena amoïnar-s'hi, perquè de totes maneres l'esforç no servirà per a res.
La solitud és una bona companya...si la sabem dominar. Comparteix la teva amb la dels que et necessitem, que som molts. Potser així sabrà quan és el moment de deixar-te sortir de la teva eterna cambra perquè puguis volar un cop més amb les ales de cera que jo mateix vaig fer un dia per a tu.
I quan puguis sortir del teu propi malson, vine a visitar-me. Seré on sempre he estat, esperant les teves paraules, ara ja no mots tristos, sinó autèntiques paraules de confiança en un futur que ja és ben teu.
I quan ho hagis aconseguit, rodaràs un cop més amb la teva desitjada aigua, riu enllà, observant les pales del molí cada cop més lluny, enrere...
Tots, en certa forma, estem sols en el nostre món. Però en compartim un altre que també val molt la pena. Enlaira't i el veuràs: és ple de motius per llevar-te l'endemà amb unes noves ganes de viure.

Teu per sempre,

Dèdal