dijous, 7 de febrer del 2008
Pensava que no tornaria a sentir aquest sentiment mai més. Però altre cop m'he equivocat. Incertesa. La semana ha estat realment difícil per a mi. El dubte de l'ombra que fa tant de temps m'acompanya ha tornat a despertar-se...i de quina manera. Massa temps, masses dies, masses mesos convivint amb la tristesa de pensar que ho pots perdre tot i que mai no tornaràs a ser tu mateixa. Acceptar que la teva vida serà així sempre, que seràs una infeliç perquè mai tindràs el que vols, però sobretot perquè no saps el que vols. O potser sí, però no ho diràs per no fer mal i perquè realment vols sortir d'aquest forat. Encara que saps que tard o d'hora hi tornaràs a estar...perquè és el teu destí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)