Durant els últims dies de primavera, encara hi havia en mi aquella cosa que tant m'anguniava, aquell sentiment que em consumia i que, d'alguna manera, feia de la meva vida una pèrdua de sentit.
Un diumenge, a l'hora de dinar el meu germà em preguntà.- Quina estació de l'any t'agrada més?
I jo, sense preguntar-me el perquè d'aquella pregunta, li vaig contestar:
- L'estiu. O potser la tardor...no ho sé germà, també va ser bo aquest hivern...O pensant-ho bé, la primavera. No sé, em sembla que no tinc les idees massa clares.
Amb la meva resposta, ell va donar per acabada la conversa; però jo vaig pensar en la meva resposta i hi vaig reflexionar. Realment jo no pensava en ella, sinó en el seu origen; realmnet jo no pensava en l'estiu, o en la tardor...sinó en aquell sentiment que existia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada